
![]() | ![]() | ![]() |
---|

Hola! Sóc Meritxell Gisbert i aquesta és la meva carpeta docent fruit de l'aprenentatge en el Màster en Docència Universitària per a Professorat Novell. Em voleu conèixer? Doncs veniu amb mi a fer un viatge per Catalunya.
La meva vida està a cavall de la comarca del Bages i del Barcelonès. Per tant, si em voleu conèixer endinseu-se a les terres de la Catalunya central, mentre que si voleu informació sobre el meu ensenyament i aprenetatge aneu a BArcelonA, a la Facultat de Geografia i Història o al Palau de les Heures del Campus Mundet.
Màster en Docència Universitària per a Professorat Novell
Meritxell Gisbert. 3 d'octubre de 2015
Els meus inicis com a professora van començar l’any 2009 quan encara no havia finalitzat la llicenciatura en Geografia. Aleshores jo era una joveneta de 21 anys i una de les coses que tenia clares era que el meu futur laboral no seria en l’àmbit de l’educació, no m’agradava. Però, en aquell mateix curs, i en plena crisi econòmica, va sortir una bomba informativa i és que el Curs d’Aptituds Pedagògiques per a professors de secundària seria un màster l’any següent. En aquell moment el meu futur era incert, tenia clar que volia fer un màster en Sistemes d’Informació Geogràfica, però i després què? Les pors per la situació econòmica del país i els comentaris de familiars i amics referent a què amb geografia no trobaria altra feina que no fos fer de professora a secundària, em va empènyer a fer el CAP. La realització d’aquest curs em va donar l’oportunitat d’acomplir la meva primera experiència docent davant de 20 alumnes de segon de batxillerat. En el moment de preparar el temari tenia molt clar que ho volia transmetre els alumnes de la manera més pràctica possible i així ho vaig fer. Les meves sensacions d’aquesta primera experiència docent van ser molt positives, i no només això, sinó que la meva tutora del CAP, i professora dels alumnes, em va dir: “Tens un camp on dedicar-te”. Aquesta frase em va fer repensar el meu no rotund de dedicar la meva vida laboral en l’àmbit de l’educació, però abans d’endinsar-m’hi vaig preferir fer un màster en Sistemes d’Informació Geogràfica.
La següent pràctica docent que vaig registrar en el meu currículum va ser a la Universitat de Barcelona durant el curs 2013-2014. Des de feia pocs mesos, concretament des de l’1 de gener del 2013, havia entrat a la universitat a través de la beca de Formació de Personal Investigador del Ministerio de Economia y Competitividad, i com que el meu perfil de tècnica en sistemes d’informació geogràfica escassejava en el grau de geografia em va tocar fer les substitucions d’aquesta assignatura. El curs següent vaig seguir en aquesta línia, però en aquest (2015-2016) em toca, tot ser becària encara, encarregar-me de tota l’assignatura de SIG Avançant. Gràcies a aquesta oportunitat he pogut endinsar-me en el tema del Pla Docent i en la preparació, organització i coordinació de l’assignatura. Per tant, tota aquesta tasca m’ha ajudat a entendre més a fons l’estructura i el funcionament universitari.
A partir d’aquesta experiència docent puc dir que un dels meus objectius principals, pel tipus d’assignatura que he d’impartir, és transmetre els coneixements als alumnes de la manera més pràctica possible. Aquest repte considero que s’hauria de plantejar en el marc de moltes altres assignatures a la universitat, ja que a través de la pràctica els alumnes aprenen com desenvolupar una tasca que algun dia els hi requeriran en el món laboral. Avui en dia quan un geògraf acaba el grau o el màster és incapaç d’anar a una consultoria i portar a terme un estudi sobre la viabilitat d’un projecte, perquè el que els han ensenyat durant el grau o el màster són, sobretot, coneixements teòrics sobre què és la geografia o que és una ciutat, etc. Sí que és cert que són coneixements bàsics, però s’haurien de combinar amb un bon nombre de pràctiques per tal de què quan els alumnes arribin al món laboral tinguin coneixements d’on trobar un tipus d’informació, com treballar-la i com estudiar-la. Cal dir, però, que aquesta docència té un problema, que és amb el que actualment m’enfronto, i és que l’aprenentatge de com desenvolupar un projecte és diferent per cadascun dels 25 alumnes de la classe. Per tant, un altre repte a assolir és aprendre a gestionar aquests diferents nivells d’aprenentatge pràctic en una mateixa classe.
Jo ensenyo els alumnes, però ells, tot i que no en són conscients, també m’estan ensenyant moltes coses. Per això, després de la meva pregunta “i ara què?” plantejada en la meva primera pràctica docent, he après molt i vull seguir-ho fent. Veig difícil seguir el 100% en l’àmbit de la docència universitària pel futur que es plateja, però m’agradaria poder arribar dedicar-hi part del meu dia.